DARRERA SESSIÓ AMB LES MESTRES!

.

Avui hem fet la última sessió entre alumnes i mestres de l'escoles on hem estat. Però aquest cop no l'hem fet a l'edifici del teatre, sinó que hem anat al Palau de les Heures, que per cert era el primer cop que hi anava.

.

Al arribar, ens hem dirigit a una aula on les professores dels tres grups d'intervenció a l'aula han explicat què faríem al llarg del matí. El que hem fet a estat reunir-nos amb les companyes que hem fet l'estada a la mateixa escola i amb la Remei, debatre una mica sobre l'estada a la Rosa dels vents i fer un pètal entre totes resumint la nostra experiència. Per tant, ens hem reunit en una aula totes les que vam anar a aquest centre: la Laia, la Paqui, la Marta i la Fanny.

.

Una vegada ens hem posat per grups el que hem fet és parlar i intercanviar opinions i punts de vista entre nosaltres. Abans de pensar què escriuríem als pètals, hem debatit una mica la nostra experiència a les escoles, dient què hem après d'aquestes vivències, què ens han aportat, què ens agradat i què no, quines coses milloraríem...

.

A continuació el que hem fet ha estat respondre les preguntes per posar als pètals:

.

- Què és el que ens ha agradat més?

- El que ens ha resultat més interessant d'intervenir en l'aula

- Quines propostes de millora faríem?

.

Seguidament cada una de nosaltres ha agafat un dels pètals i ha escrit el que havíem parlat amb la Remei. Això és el que hem escrit:

· QUÈ ÉS EL QUE MÉS ENS HA AGRADAT?

.

- Estar amb els nens i nenes i poder compartir bons moments

- Tenir la oportunitat d'entrar en una escola i participar-hi el primer any de carrera

- El fet que poguem adonar-nos que realment és el que volem fer

- La comprensió dels infants

- L'experiència gratificant

- L'ambient familiar (pocs nens i proximitat al haver-hi només una línia)

- Conèixer a tothom pel seu propi nom

- L'individualització (atenció a les necessitats individuals de cada infant)

- El canvi d'aires que hi ha a l'escola al haver-hi persones joves

.

· EL QUE ENS HA RESULTAT MÉS INTERESSANT DE LA INTERVENCIÓ A L'AULA

.

- La progressió dels nens, tant els de necessitats especials, com en Jon, com la resta de la classe

- La integració ràpida dels nous alumnes: l'Emi, la Maria José i en Cristian.

.

· PROPOSTES DE MILLORA

.

- Poder viure diferents experiències (a la Fanny i a la Marta els hagués agradat veure amb els seus propis ulls la tasca dels dijous, lecto-escriptura i anglès, i a la Laia, la Paqui i ami ens hagués agradat molt poder anar un dimarts on feien tallers de plàstica i ludoteca)

- Conèixer la dinàmica de cada dia de la setmana a l'escola

- Estar més hores al centre i tenir més temps per a parlar amb les mestres de l'escola els dies que hi vam anar.

.

Bé, després d'escriure a cada un dels pètals les nostres opinions hem tornat a la sala amb la resta de companys/es. Allà, tots els grups hem hagut de sortir a exposar el que havíem resumit als pètals per tal de compartir la nostra experiència amb els companys. Al moment de sortir, hem penjat la flor a la paret perquè es veigués millor. Mentrestant ens han estat gravant, tant al moment de sortir a exposar, com quan hem estat parlant amb la Remei. En el moment que gravaven estàvem totes una mica tenses pels nervis però tot ha sortit molt bé! :)

.

Adjunto una fotografia extreta del blog "Pintant futur" on es veuen totes les flors de totes les escoles.

.

COTUTORIA I GRUPS JORNADES

.

Avui hem fet la última cotutoria de l'assignatura. Així doncs, m'he posat amb la Fanny i hem estat comentant la nostra experiència amb els nens. Sobre tot hem parlat de l'últim dia d'estada a l'escola i del que vam sentir quan vam haver de despedir-nos dels nens i nenes del centre.

.

Després d'estar una bona estona comentant les nostres sensacions respecte a aquestes experiències i sobre el que hem fet a les classes de la universitat, les persones que han anat acabant han ajudat a l'Anna a retallar les cartulines per fer els pètals que s'utilitzaran demà per a la cotutoria conjunta de mestres i alumnes que es celebrarà al Palau de les Heures.

.

Seguidament, ens hem posat amb el grup amb el qual farem l'activitat prevista pel dia 4 de juny. El grup de cinema està format per la Mireia, la Keren, la Laia, la Fanny, la Olga, l'Andrea, la Reyes i jo. Llavors hem començat a pensar què podríem fer. Després de donar-hi moltes voltes hem decidir que els passaríem un fragment de la popular programa infantil "Una mà de contes".

.

FEM CLASSE AMB EL GRUP 2A

.

Hola! Avui hem tingut una classe una mica diferent ja que no hem fet la classe amb l'Anna sinó que ens hem ajuntat amb les companyes del grup 2A i la seva professora, la Begonya Piqué. Tan bon punt hem arribat a l'aula ens ha explicat breument que faríem.

.

Primer de tot, una alumna del 2A ha fet l'exposició sobre un dels fragments del llibre, en el qual ha destacat idees com la importància de la comunicació família-escola i l'adaptació dels nens que tenen NEE.

.

Després, ja hem passat a parlar sobre les jornades del dia 4. La Begonya ens ha explicat l'horari d'aquest dia i quines activitats faríem amb els nens: recorregut, contes, jocs, teatre, titelles, cinema i danses. Per dur a terme aqustes activitats ens haurem de dividir en grups i haurem de ser nosaltres mateixes que les organitzem. A més, hi haurà una alumna designada per guiar cada grup de nens, que seran aproximadament uns 25, que hauran de portar un distintiu de diferent color que la resta d'infants. També hi haurà encarregats de portar les bosses amb el dinar fins al jardí del Palau de les Heures i de fer fotografies.

.

Abans d'acabar la classe, la Begonya ha anat passant un paper on ens hem apuntat a l'activitat que voliem realitzar, en el meu cas, cinema.

.

Ja tinc ganes que arribi aquest dia! :)

ÚLTIM DIA A L'ESCOLA...

.
Avui ha estat l'últim dia que hem passat a l'escola :( Ha estat un matí molt intens i emotiu sobretot quan s'apropava el moment de despedir-nos dels dofins, que ara explicaré, però primer relataré el transcurs del matí.

.

Al arribar a l'aula de P5, l'aula on la Laia, la Paqui i jo hem estat aquestes setmanes d'estada a l'escola, hem fet la cançó del bon dia així com les altres rutines matinals: mirar la data, apuntar quin dia de la setmana és, comprovar si falta algun alumne a classe i mirar quin temps fa. Ara bé, hi ha hagut una gran diferència respecte als dies anteriors: ens han gravat! Al acabar de fer els exercicis els reporters ens han dit si podíem sortir a fora i gravar-nos mentres parlàvem de l'experiència viscuda en aquest centre. He de dir que totes tres estàvem bastant nervioses, perquè aquella càmara impressionava força. Bé, mentres ens gravàvem hem parlat una mica de la experiència: quins aspectes positius destacaríem, que hem après, alguna curiositat que volguem compartir, si ara tenim més clar que volem ser mestres, etc.

.

Una vegada han acabat de gravar-nos, hem tornat a l'aula amb el dofins. Un cop allà ens hem dividit en grups: la Paqui i jo hem anat a la ludoteca amb la meitat del grup i la Laia s'ha quedat a la classe fent plàstica amb els altres. A la ludoteca, on hem fet anglès amb la Carmina, hem fet la classe una mica adaptada, ja que entre l'estona que els càmares s'han estat preparant i la que han estat gravant-nos, el temps ha passat volant. Hem tornat a fer la cançó dels aliments i després hem deixat una estona per a fer joc lliure. Alguns dels nens han jugat a comprar al mercar, mentres que d'altres han optat per jugar a fer de metges o a disfraçar-se amb les disfresses que hi havien.

.

Bé, una vegada hem acabat la classe d'anglès, hem tornat a l'aula principal i allà ha estat el moment més emotiu. Els dofins i la Pili ens han donat les gràcies per haver compartit aquestes setmanes amb ells. Un dels nens, l'Anwar, ens ha entregat una foto de tota la classe, on al darrere, hi havia tots els noms escrits per ells mateixos. Llavors ha estat quan hem omplert als menuts de petons i abraçades. Ha estat molt emotiu sobretot per les caretes de pena que alguns dels infants posàven. En aquell moment, m'han vingut moltes ganes de quedar-me, però avui, malauradament era l'últim dia. El detall de la foto m'ha fet moltíssima il·lusió perquè d'aquesta manera tindré un record d'aquesta experiència tan gratificant que hem viscut amb els nens i nenes de P5 de la Rosa dels vents.

.

I és que durant tots els dies que hem anat a l'escola han estat molt profitosos. En cada un d'ells he après alguna cosa nova: diferents activitats per fer amb els nens; com interactuen nens i mestres; com s'ajuda a un nen nouvingut a adaptar-se a l'escola, la llengua i els companys;de quins recursos disposa un mestre per fer la classe; de què disposa l'aula; què els agrada més i menys fer als nens; de quines maneres es pot resoldre una situació de conflicte... i el més important: si realment el que vull fer en un futur és ser mestra.

.
La veritat és que si comparo la manera com em vaig sentir al finalitzar l'estada a l'Eulàlia Bota el semestre passat i la manera com em sento ara, puc dir que és totalment diferent. En el primer cas vaig sortir amb molts dubtes respecte si realment volia ser mestra, ara en canvi, penso que sí que ho vull ser, tot i que continuo tenint alguns dubtes, però sí que estic molt més motivada i crec més amb les meves possibilitats. Aquesta és una de les coses més importants que m'ha donat aquesta assignatura i concretament l'estada a aquesta escola, que té un ambient molt familiar i agradable que, tot i passar pocs dies amb els menuts, m'han fet sentir com una més del grup.

.

M'agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que formen part d'aquest projecte universitat-escola que ha permés que, tant les meves companyes com jo, puguem anar a una escola i viure de primera mà el dia a dia amb els nens. Realment ha estat una experiència molt enriquidora que penso que els propers anys s'hauria de repetir per donar l'oportunitat a les persones que cursen el primer any de la carrera, ja que és a través d'aquestes experiències on pots veure si en un futur et vols dedicar a això, i evidentment és millor adonar-se'n durant el primer any, que no pas a segon. A més, el fet de saber des d'un principi que vols ser mestra comporta estar més motivat i amb ganes de treballar, ja que ja saps a quina meta vols arribar.

APRENEM A RELAXAR-NOS!

.

Avui, les encarregades de dur a terme la exposició han estat l'Andrea i la Paqui, que han escollit el llibre de "Nens de vidre". La idea de la seva exposició ha girat entorn a la ràbia que sent en Pau en moltes ocasions. Aquesta ràbia sovint desancadena reaccions violentes i agressivitat. Per tant, cal trobar maneres de combatre aquesta ràbia i això es fa a través de la relaxació.

.

Després de llegir-nos els fragments en què en Pau sentia aquesta ràbia, la Paqui i la Andrea ens han comentat que una bona manera de minvar el grau de ràbia del nen seria a través de la relaxació. Per això, primer ens han ensenyat a respirar bé: inhalant aire fins que la panxa estigui inflada, mantenir l'aire durant uns segons i exhalar-lo pel nas deixant-lo anar a poc a poc mentres sentim com la panxa se'ns va desinflant lentament.

.

A continuació, hem fet alguns exercicis de relaxació, amb una música tranquil·la de fons, com ara el soldadet de plom, que ha consistit en anar passejant per la classe i en un moment donat, parar-se i posar els músculs molt tensos per, al cap d'un moment, destensar-los. Després hem fet una altra activitat, aquest cop per parelles, en la qual havíem de fer uns petits massatges a la companya depenent de quin animal aparegués en la història que la Paqui i l'Andrea ens explicaven.

.

Per acabar l'exposició ens han explicat una història per a estar encara més relaxats. Estirades al terra, havíem d'imaginar que erem els protagonistes de les aventures que anaven passant.

.

En la segona part de la classe, la Patricia, que era l'últim dia que estava amb nosaltres, ha proposat fer uns jocs, com el de director d'orquestra, en què un alumne era l'encarregat de portar l'orquestra "tocant" diferents instruments. Els altres l'havien de seguir i es tractava que una persona, que al moment d'escollir el director estava fora de l'aula, endevinés de qui es tractava fixant-se amb qui era la persona que anava canviant d'instrument.

.

En definitiva, la classe d'avui ha estat molt entretinguda i alhora molt útil, ja que hem après a respirar bé i també algunes activitats per poder relaxar-se. Això ens pot ser de gran utilitat quan estiguem en una aula amb nens ja que si disposem de recursos per a que estiguin relaxats, com ara aquestes activitats que hem fet avui, podrem fer que estiguin més tranquils.

PENÚLTIM DIA A L'ESCOLA

.

Avui és un dels darrers dies a l'escola i això fa que tant les meves companyies com jo aprofitem l'experiència al màxim i ens impliquem tant com podem amb els nens i les activitats que es fan a l'aula. Les d'avui han estat força diferents respecte als dies anteriors, ja que no hem fet les habituals rutines matinals, sinó que al arribar a l'aula, la Pili ha proposat una activitat relacionada amb la sortida que el grup dels dofins va fer ahir a la casa de colònies de la Correria.

.

.Un per un, els nens han sortit al centre de la rutllana, s'han assentat a la falda de la Pili i han dit algun dels aspectes de l'excursió que més els va agradar. Personalment, he trobat molt encertat aquest tipus d'exercici perquè a permès que els infants tinguessin un moment de protagonisme tan sols per a ells i ha reforçat que es sentin part d'un grup. D'aquesta manera, segurament també els ha pujat l'autoestima ja que s'han sentit valorats tant per la mestra com pels seus companys. Aquest exercici s'ha allargat bastant, perquè a part que els nens han anat sortint un a un, volien parlar de moltes coses de la sortida, com els jocs i activitats que van fer. Després, els alumnes els petits han fet un dibuix que simbolitzés allò que més els ha agradat d'aquesta nova experiència.

.

Malauradament, no hem pogut veure com han quedat aquests dibuixos perquè quan anavem a començar-los ha vingut la mestra d'anglès, la Carmina, que s'ha endut la meitat del grup. La Paqui i jo també hem pujat amb ells a la ludoteca. Allà hem fet una altra activitat molt útil per als infants. Es tractava que els nens fessin com si anessin al mercat i compressin aliments, que s'havien de dir amb anglès. Això també ens ha estat útil a la Paqui i a mi per a refrescar una mica la memòria sobre el nom d'alguns aliments en anglès com: onions, sausages, eggs, tomatoes, cheese... També hem cantat una cançó en anglès entre tots que tractava sobre aquests aliments.

.

No cal dir que per als nens i nenes és un exercici molt bo per a que aprenguin més vocabulari amb anglès. Penso que el fet que aprenguin una llengua que no és la seva és molt beneficiós per al seu desenvolupament cognitiu ja que és ara quan són petits tenen més capacitat per aprendre un idioma. Precisament això ho he pogut comprovar avui, perquè els nens de seguida han après el nom dels aliments de forma ràpida i a més, amb una bona pronunciació.

UNA REALITAT INJUSTA

-

Avui, malauradament, m'he perdut la meitat de la classe ja que tenia dentista a primera hora. Pel que les meves companyes m'han explicat hi ha hagut l'exposició de la Sandra i la Marina, sobre el llibre "La niña del lápiz marrón". Pel que m'han dit ha estat una classe molt positiva ja que una de les activitats consistia en apuntar una qualitat de totes les persones de la classe, com per exemple: simpàtica, riallera, agradable, responsable...

.

He arribat just a temps d'escoltar com les companyes que havíen pogut anar a les colònies explicaven la seva experiència. Han explicat coses molt interessants, anècdotes gracioses i algunes coses que s'haurien de millorar que fan referència als monitors de les colònies i a l'organització.

.

Una vegada explicada l'experiència, l'Anna ens ha parlat del seu viatge a Santo Domingo i dels problemes socials que afecten aquest país, del qual molta gent només l'associa amb platges paradisíaques i no amb la realitat social. Temes com la prostitució infantil, el consum de drogues, violacions, del fet que molts nens comencin a treballar de molt petits i que hagin de dormir al carrer estan molt presents en aquesta illa i en d'altres de properes.

.

L'Anna també ens ha ensenyat alguns jocs que es fan servir com a campanya per a conscienciar als joves i als nens d'allà per fer-los saber que la realitat en la que viuen no és la adequada i no acceptin determinades condicions que no els respecten pel sol fet de pensar que és el que toca fer. És una veritable llàstima el que passa amb els joves i adolescents dominicans i malauradament cada cop hi ha més nens que formen part d'aquesta realitat que no respecta en cap cas els drets dels nens.

PICASSO I LA LLETRA "P"

.

Avui hem tornat a l'escola amb els dofins, per fi! Després de casi dues setmanes sense poder anar-hi per les co-tutories, tant les meves companyes com jo estàvem ansioses per tornar amb els nens i nenes de P5 de la Rosa dels vents. Tan bon punt hem arribat a l'aula hem trobat als nens força nerviosos i excitats, i és que després del pati marxaven al Museu Picasso! A més, fa dos dies van arribar dos alumnes nous: l'Emi i la Maria José. A l'Emi l'hem pogut conéixer avui, però a la Maria José encara no, perquè avui no ha vingut. Al ser un dia especial no hem fet classe partida i, per tant, no hem fet anglès. Avui ens hem quedats tots junts a la classe i, després de fer les rutines de cada matí, hem fet dues activitats.

La primera ha estat molt amena i divertida. Ens hem assentat tots amb rotllana i la Pili anava ensenyant els dibuixos on apareixien les cares de tots els alumnes fets pels propis alumnes i aquests han hagut d'endevinar qui era el que estava dibuixat. Les rialles han estat presents durant tot el transcurs de l'activitat. Alguns s'han mostrat encantats amb els dibuixos que els havien fet, d'altres, en canvi, no han trobat gaires semblances entre la caricatura i ells mateixos.

Després d'aquesta activitat hem fet una fitxa que tenia com a objectiu repassar la lletra "P". En ella hi apareixien paraules com ara "Pou", "Pa", "Pollet" o "Peu" i els seus respectius dibuixos, i el que els infants havien de fer era escriure aquestes paraules parant especial atenció a la lletra "P". Tant la Laia, la Paqui i jo mateixa hem estat ajudant als nens que tenien alguna dificultat per a escriure aquesta lletra.

He de dir que cada vegada em sento més integrada dins el grup classe i avui, per exemple, m'he sentit molt a gust ajudant als nens a trobar maneres fàciles d'escriure la lletra "P". També he de dir que el fet d'ajudar a un alumne nou i que no parla ni català ni castellà, ja que és romanès (l'Emi, foto de dalt) ha suposat un repte per a mi, ja que mitjançant els signes i l'entonació l'he pogut ajudar bastant i quan he vist que m'havia entès i escrivia les paraules he tingut una sensació molt gratificant.

PARLEM DE VÍDEOS INFANTILS

.

Els encarregats de fer l'exposició avui han estat la Paller i en Marc, sobre el llibre "Nens de vidre". El fragment del qual han parlat és el que feia referència a la manera com la gent del seu entorn s'adreça al Pau. Han destacat les actituds negatives d'alguns personatges del llibre, com la mare que en un moment d'impotència acaba dient "A veure si t'atropellen d'una vegada...". Els insults o males contestacions provoquen que el Pau tingui una baixa autoestima, mal autoconcete i poca seguretat en ell mateix.

Després de l'exposició d'en Marc i la Paller, la Patricia ens ha proposat fer una activitat relacionada amb algunes sèries infantils (Caillou i Pocoyó) i una pel·lícula d'animació (Buscant en Nemo). Hem vist un fragment de cada una d'elles i hem anat responent a algunes preguntes:

- Quins són els valors que fomenta el fragment?

- Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar el fragment?

- Quins aspectes positius i negatius presenten? I com es pot treballar per potenciar-ho i transformar-ho en positiu?

- De quina manera creieu que pot treballar-se la peça amb els infants?

- Com es poden veure reflectits els infants envers la peça?

Després d'haver vist els tres fragments i comentant les idees que n'han sortit i les preguntes anteriors m'he adonat d'algunes coses. En primer lloc, normalment quan miro alguna pel·lícula o sèrie no acostumo a pensar quins valors fomenta, ni tampoc quines coses positives té, simplement la miro i prou. En canvi, l'activitat d'avui sí que m'ha fet pensar i reflexionar i m'ha permés adonar de molts aspectes que m'havien passat desapercebuts fins ara.