CAL FOMENTAR LA CREATIVITAT A LES AULES?

.

Avui hem tornat a tenir classe amb la Carolina. Hem vist un vídeo que m'ha semblat molt interessant. Era un monòleg del senyor Ken Robinson, el qual expressa el seu desacord amb el model educatiu actual, ja que segons ell no es dóna la importancia suficient a la creativitat dels infants i joves a les escoles.
.
.

.

Segons Robinson, aquesta és igual d'important que la alfabetització o que les altres assignatures que s'hi fan. Hi ha hagut moments en la intervenció del senyor Ken Robinson que m'han cridat força l'anteció que comentaré a continuació: en un d'ells, Robinson comenta que Picasso deia que els nens neixen artistes però que a mesura que aquests creixen, van perdent la creativitat.

.

És cert que a les escoles no se li sol donar tanta importància com a les classes de llengua, per exemple, i crec que Robinson té raó en dir que al col·legi sel's limita la creativitat. No és que no la valorin però normalment els adults solen donar més importància a altres matèries que asseguren un bon futur. Per exemple, quan a un nen li agrada molt tocar la guitarra, normalment els pares no veuen que podria fer una professió de la seva afició, sinó que el pressinen perquè continuï estudiant i es busqui un altre futur.

.

Un altre moment del vídeo que crec que cal destacar és el cas d'una dona, la Gyllian Lyne, una prestiogiosa ballarina i coreògrafa que quan estava classe no es podia concentrar en la matèria ni es podia estar quieta a la cadira perquè es movia molt. La mestra va decidir parlar amb la mare de la nena i comentar-li que tenia un problema de conducta (que podria ser simplement un problema d'hiperactivitat però aleshores no es coneixia).

.

El que va fer la mare va ser anar a veure un especialista, el qual va fer una prova amb la seva filla: la van deixar sola a l'habitació i li van posar la ràdio de fons. Aleshores, la Gyllian va aixecar-se de la cadira i es va posar a seguir el ritme de la música. L'especialista, llavors, va dir-li a la mare que la seva filla no estava malalta, sinó que era una ballarina. La mare va decidir portar-a a una acadèmia de ball i allà la Gyllian va sentir-se realitzada com a persona, fent allò que més li agradava (ballar) i amb gent com ella, que no podien estar concentrats en una aula i necessitaven moure's contantment.

. .

Crec que és fonamental per als infants que no se'ls reprimeixen els impulsos: si volen ballar, cantar, dibuixar, o el que sigui han de poder fer-ho sense pensar que s'estan equivocant, o que no està bé el que fan. L'art és important a la vida i s'ha de potenciar igual que es fa a l'escola amb matèries com llengua o matemàtiques.

.