divendres, 4 de juny del 2010

ELS NENS VENEN A MUNDET!!!

.

.
Per fi ha arribat el gran dia en què els nens i nenes de les escoles on hem estat, que eren més de 600, estudiants de la universitat i mestres de les escoles i de la Universitat s'han reunit tots plegats al Campus Mundet amb l'objectiu de fer unes jornades inolvidables tant pels menuts com per nosaltres.
.
La jornada ha començat a les 8.30 on ens hem trobat els estudiants per a preparar les aules on faríem les activitats i per assajar una mica, com és el cas dels que dirigien el taller de teatre. Els del grup de cinema també hem aprofitat per enretirar les cadires de l'aula i acabar de repassar el que diríem i les activitats que faríem. Cap a les 9.30 ens hem trobat tots a la placeta de davant de l'Edifici de Llevant i els autocars amb els nens no han trigat gaire arribar. A les 10 ja havien arribat totes les escoles (Eulàlia Bota, Baró de Viver, els Encants, la Maquinista i Fluvià) però hi havia dues escoles que encara no havien pogut arribar a causa del trànsit: Can Fabra i els nostres dofins de la Rosa dels Vents. Totes les escoles s'han posat en rotllanes juntament amb els estudiants que van anar-hi i han esmorzat. Fins i tot hi ha hagut temps per cantar l'aniversari feliç a una nena molt menuda que feia anys :)
.

.
Al cap de poc ja i erem tots, així que hem anat davant de les escales de l'Edifici del Teatre per a fer una foto general amb tots els nens, alumnes i mestres per a tenir un record inolvidable!
.

.
Després de fer unes quantes fotos els estudiants hem anat cap a acabar de preparar les activitats. El grup de cinema, que és el que estava jo, ens hem dirigit cap al Modul de Treball Social on hem estat últimant els detalls de les activitats. De seguida han arribat els nens i nenes i, mentres sonava la cançó "Qualsevol nit pot sortir el Sol", de Jaume Sisa, hem iniciat l'activitat. Primer hem fet una petita introducció en la qual hem presentat el conte que veuríem, que era "El cargol i l'herba de Poliol", adaptat per el programa "Una mà de contes". Quan hem acabat de veure'l hem fet una activitat molt divertida que s'ha encarregat de dirigir la Laia. El que hem fet ha estat primer preguntar als nens quins animals havíen aparegut a la història i després demanar la presència a l'escenari de 6 voluntaris (el cargol, la granota, el conill, el gat, el gos i l'herba de Poliol). A la pissarra, hi havia unes imatges dels 5 animals que sortien al conte que havíem pintat nosaltres mateixes i els nens que han sortit havien d'agafar-les per ordre. A continuació s'han posat seguint l'ordre d'aparició dels animals i han fet veure que arrencaven l'herba de Poliol. Per tal de poder arrancar-la hem necessitat l'ajuda de tots els nens i nenes que han cantat la cançó del cargol de Poliol que sortia al conte:
.
¡Ajudem al cargol a arrancar l'herba, a arrancar l'herba,
ajudem al cargol a arrancar l'herba de Poliol!
.

.
Després quan hem acabat de fer tres vegades el taller amb els diferents grups de nens ens hem desplaçat cap a davant de l'Edifici del Teatre i ens hem afegit al ball de la Rodanxa. Personalment, aquest ha estat un dels moments que més m'ha agradat de tota la jornada, ja que hem estat tant mestres com nens ballant tots junts i passant-nos d'allò més bé!
.

.
Després hem anat al Palau de les Heures a dinar. Jo tenia que marxar perquè tenia un examen d'anglès al qual no podia faltar i només m'he pogut quedar fins les 2. Tot i així he tingut temps d'estar força estona amb els nens i nenes de la Rosa dels Vents mentres buscàvem un lloc ombrívol i començaven a dinar. M'hauria agradat més estona amb els dofins perquè m'ho he passat genial al llarg del matí, però igualment estic contenta perquè durant l'estada al'escola com a la jornada d'avui crec que ho aprofitat tan com he pogut i he disfrutat molt fent activitats amb els nens. A més, la veritat és no havia participat mai en unes jornades com aquestes i amb tants nens (més de 600) i el cert és que m'ha encantat. Només per veure la il·lusió, els somriures i la cara de felicitat del nens al llarg del dia d'avui ja ha valgut la pena!
.

.
Són molts els records i anècdotes que guardo d'aquesta experiència a la Rosa dels Vents i molts moments de diversió amb els nens. El cert és que ells a la seva manera m'han ensenyat moltes coses i sobretot m'han fet adonar d'una cosa valuosíssima, i és que ara veig clar realment que vull ser mestra :) Al principi de curs tenia molts dubtes de si realment volia ser-ho perquè a més, no havia fet pràctiques en cap escola. Quan vaig anar a l'Eulàlia Bota tampoc ho veia gaire clar... Però va ser aterrar en aquesta escola i veure-ho clar. No ho sé, potser és el fet que és una escola petita, amb una sola línia i amb pocs infants per aula que ha creat un vincle molt gran amb els alumnes. El fet de veure als mateixos nens i nenes cada dia, compartir amb ells tantes estones i també la proximitat amb les mestres crea ha creat un fort sentiment de pertinença al grup. La veritat és que trobaré molt a faltar als menuts... :(
.

.
Pel que fa les classes de la Universitat he de dir que també les he trobat molt productives, sobretot per algunes dinàmiques que hem fet que ens han permès coneixens més bé entre nosaltres i sobretot sentir-nos més segures de nosaltres mateixes -gràcies a les exposicions orals i l'intervenció del dia a dia a les classes- i més preparades per afrontar un futur en el qual l'intervenció a l'aula serà bàsica.
.
Com ja vaig dir en l'entrada al blog de l'últim dia a l'escola, voldria donar les gràcies a totes les persones que han fet que això sigui possible. Gràcies a les persones que formen part del projecte Universitat-Escola, començant per l'Anna Forés i acabant amb cada una de les mestres de les escoles que voluntàriament han volgut participar a aquest projecte, ja que ens han fet viure una experiència inolvidable de la qual hem après moltes coses i a algunes de nosaltres, fins i tot, ens ha fet d'adonar que ¡volem ser mestres!
.
Gràcies!!!!

.

1 comentari:

  1. Espero que aquest record, durant la resta de cursos es vagi fent més present per donar-te força i eines per ser una gran mestra

    ResponElimina